Codi oral

ESCOLTAR

Podríem definir-ho com la comprensió d'un missatge a partir d'engegar un procés cognitiu de construcció de significat i també d'interpretació d'un discurs pronunciat oralment.


Podem distingir sis implicacions que cal tenir un bon oient:

1. Demana un paper actiu i participatiu.

2. Demana un respecte per l'emissor i les seves idees.

3. Demana ser objectiu per saber que vol dir l'altre.

4. Sap descobrir els objectius i propòsits de l'orador.

5. Sap descobrir les idees principals del missatge.

6. Sap reaccionar al missatge i parlar si cal quan acaba l'orador.



Com ho he posat en pràctica?

No trobo una activitat concreta. Jo crec que aquesta ha habilitat sempre està en pàctica. Com per exemple: en les explicacions de la professora, en les exposicions orals dels meus companys, etc.

Potser una activitat concreta seria com he explicat amb anterioritat, a l'entrada de l'esciptura, la de la presentació dels diferents models de descripció, on vaig haver d'escoltar les cançons, el conte i l'anunci.

Però cal saber la diferència amb aquestes dues paraules: escoltar i sentir, ja que segur que molts de vosaltres associeu el mateix concepte per les dues. Per deixar clar aquesta diferència utilitzaré un article que vam treballar a classe extret del llibre L’art de saber escoltar escrit per F. Torralba (2006).

Aquest parla sobre dos termes diferents: escoltar i sentir, tal i com he dit. Mentre escoltar és un acte intencional, un acte lliure, que té com a objectiu comprendre l’altre, sentir és una acció totalment contraria, és a dir, no és intencional.

L’escolta és sempre selectiva, mai és arbitrària. No escoltem per casualitat i si ho fem és perquè ho hem desitjat. Quan més intens és aquest desig, més receptiva és la pràctica de l’escolta, cal voler per poder portar-ho a terme. Escoltar és un acte complicat que no tot ésser humà sap fer, és a dir, no tothom te l’art d’escoltar. Podríem dir que en alguns casos a tots ens pot semblar complicat fer-ho però som persones lliures, només escolta qui vol escoltar.

En canvi sentir, és obligat. Constantment en la nostra vida estem sentint alguna cosa, ja siguin sorolls del carrer (ambulàncies, cotxes, sirenes…), la pluja, les persones parlar de lluny o de no tant lluny però a les quals no estem escoltant, sinó sentint. Sentir és el terme no marcat.

Un altre tret important és que ningú ens obliga a escoltar, no podem garantir mai que l’altre ens està escoltant i tampoc podem assegurar mai que serem escoltats. Si s’escolta s’ha de fer amb delicadesa. La paraula profunda necessita una escolta profunda. 

Com a conclusió, escoltar és buscar la varietat de l’altre, tenir-la en compte. És important destacar que requereix la dualitat, les dues persones necessiten acollir les paraules de l’altre, i sentir és un acte involuntari que està en les nostres vides.

Segons la meva opinió, jo penso que és molt important ser conscients d'aquesta habilitat. Cal dir que és necessari tenir educació i saber escoltar als demés, així ells també ho faran. S'aprèn molt escoltant, al igual que llegint. Per tant, hem de complementar totes les habilitats per aprendre i ser millors dia dia.

Finalment m'agradaria compartir amb tots vosaltres aquest enllaç on trobareu un capítol del programa radiofònic "La solució". En aquest Carles Pérez ens presenta solucions per a saber escoltar els infants i fer que aquests també ens escoltin.

Com és un programa radiofònic haureu d' ESCOLTAR, no sentir, per comprendre el que ens diu el Carles.

ESTIGUEU BEN ATENTS!

Codi oral

PARLAR

És una gran habilitat lingüística, consisteix en expressar el nostre pensament mitjançant el llenguatge articular de manera coherent i clara i amb correcció i adequació a la situació comunicativa. Si t'has llegit el llibre de "Com parlar bé en públic" que explicaré a continuació en una altre entrada, t'adonaràs que hi ha molts aspectes que cal tenir en compte i que no és únicament un do natural, sinó que es pot aprendre i entrenar.

Respecte aquesta habilitat lingüística podem destacar les diferents característiques d’un discurs quan actua eficaçment com a missatge real en una situació comunicativa. Podem trobar característiques descriptives que són les que analitzen o expliquen el funcionament d’algun aspecte lingüístic i les prescriptives que són les que determinen les normes d’ús.

Les descriptives engloben la coherència, que és la propietat del text que selecciona la informació rellevant de la que no és establint una relació lògica i no contradictòria; la cohesió, que és el conjunt de relacions o vincles de significat que s’estableixen amb els diferents elements o parts del discurs i l’adequació, que és el grau d’adaptació d’un discurs a la situació comunicativa, tenint en compte l’interlocutor i l’objectiu. Respecte les prescriptives podem distingir la correcció, que és la norma explícita, no amagada, d’ús en una comunitat lingüística de parlants i finalment la variació, que es refereix a la qualitat dels trets estilístics i expressius d’un discurs d’acord amb determinats valors i actituds socials.

Aquestes qualitats que hem relacionat amb el discurs, també estan totalment relacionades amb el text escrit, són les mateixes. Quan es compleixen totes aquestes característiques és un text significatiu i quan no, no és un text. 

Com ho he posat en pràctica?

És evident que contínuament estem fent ús d'aquesta habilitat lingüística, però a mi m'agradaria destacar unes activitats concretes on personalment he pogut fer un gran ús de la parla. En primer lloc us parlaré de la recitació d'un poema, després sobre l'esperada segona part de l'activitat del Qui ets tu i finalment sobre la presentació de dos treballs.

  


RECITACIÓ POEMA
A claus de sorra

Jo vaig recitar una poesia de Miquel Martí i Pol anomenada: “A claus de sorra” davant d'un públic. Realitzar aquesta activitat m'ha suposat perdre totalment la vergonya. 

Jo vaig escollir aquesta perquè ens parla de les decepcions que es senten quan es creen moltes expectatives sobre un fet i també de l’il·lusió que a vegades es posen a les coses i no surten com tu vols. Aquest gran escriptor vol mostrar que a tothom li pot passar i que s'ha d’aprendre a superar-ho. També perquè no segueix una rima uniforme però la mètrica dóna al poema una personalitat única.

Al realitzar-la calia que tingues en compte sobre tot: la mirada, la veu, la postura, la gesticulació i per últim el control dels nervis.

Respecte la mirada, en el meu cas vaig estar mirant tota l’estona al públic, però no del tot correcte ja que no la vaig establir-la a tothom. És cert que t’adones com reacciona el públic i que la mirada és la via bàsica d’intercanvi d’informació.

La veu que vaig emprar va ser correcte, exceptuant la velocitat i l’actitud. Tot hagués estat a la perfecció sense la presència dels nervis.

Jo vaig romandre en una posició de peu. Considero que era la millor opció per recitar correctament la poesia.

D’aquesta manera vaig poder ensenyar el cos sencer i mourem de tant en tant de manera natural. Vaig intentar evitar els tics repetitius, creuar el braços i estar rígida, per no mostrar inseguretat ni poc sentiment al públic. 

La gesticulació és la que em va permetre donar energia i acompanyar la meva expressió oral donant a entendre allò que volia comunicar. A l’hora de fer-ho vaig ser natural.

Finalment el control dels nervis. Va ser el pitjor aspecte, ells em van fer que la poesia recitada no em sortís tal i com la portava preparada, amb un sentiment que posteriorment amb la lectura, de manera tranquil·la, vaig poder realitzar.

QUI ETS TU
2ª PART

L'activitat de Qui ets tu està dividida en dos parts:

1) Creació d'una descripció
2) Muntatge audiovisual amb eslògan i exposició.

En aquesta entrada desenvoluparé la segona part ja que anteriorment a l'entrada de l'escriptura vaig explicar la primera part ja que està relacionada amb aquesta.

Centrant-nos en la segona part, la tasca consistia primer de tot en pensar una imatge original i un eslògan motivador que tingues relació amb aquella persona que volíem descriure. Després de pensar molt, jo vaig pensar en fer aquesta imatge amb aquest eslògan:

Volia que fos original i, com podeu observar, vaig utilitzar el meu gos Gus i altres gossos de peluix. La metàfora està en que el Gus és l'únic gos de veritat igual que la persona que descrivia, ja que ma demostrat que és una gran amiga de veritat.

També vaig jugar amb el blanc i negre i el color per centrar la importància del que és verdader del que no ho és. Vaig voler fer aquesta relació, perquè moltes vegades moltes persones que consideres que són els teus amics, no ho són, ho són només per interès. Per tant, únicament es poden comptar amb els dits de la mà aquells que estan amb tu en els bons i en els mals moments.

Finalment vam tenir que donar l'explicació de la foto realitzada i l'eslògan als companys, creant una galeria d'exposicions molt entretinguda.

EXPOSICIONS:
Quina millor manera que posar en pràctica la parla, a través d'exposicions. Jo us parlaré de dos en concret: la d'identitat i territori i el bon comunicador.

IDENTITAT I TERRITORI

La cara oculta de l'èxit

Ens van proposar fer una exposició oral sobre Identitat i territori per parelles. Després de pensar amb la meva companya, la Carlota Esteban, vam decidir fer-lo sobre la cara oculta de l'èxit. El que volíem amb aquest treball era compartir una visió diferent de l’èxit que, mitjançant aquest treball, hem vist que no sempre està ben valorada.

En la nostra presentació també vam contar amb l'ajuda de Sergio Vila-Sanjuán, que ens va concedir l'oportunitat d'entrevistar-lo. A continuació us mostraré aquesta entrevista perquè sapigueu més del tema que nosaltres vam tractar:

Per tant, la majoria de la gent només és capaç d’apreciar el resultat una vegada s’ha arribat al cim, i no saben valorar la part anterior a aquest: l’esforç i el treball constant que han realitzat dia a dia. Arribar a l’èxit no és fàcil i depèn de molts factors que fan possible que es pugui anar pujant l'escala. Lèxit requereix dedicació, constància, automotivació i voluntat.  

El que nosaltres volíem amb aquest treball era que miréssiu més enllà de la falsedat que els mitjans de comunicació estan intentant fer creure que és l’èxit.

L'exposició d'aquest gran treball el vam fer amb un Prezzi com a suport que us mostraré a continuació:

        

EL BON COMUNICADOR

Albert Om

Un bon comunicador ha de tenir una sèrie de característiques com són: el control dels nervis, una bona entonació, la precisió, la brevetat, la veu clara, parlar bé la llengua, l'humor, saber transmetre una imatge de seguretat, el llenguatge corporal, etc.

El meu grup un cop es van proposar aquest treball vam coincidir en tractar Albert Om, un periodista, empresari, presentador i director de programes de ràdio i televisió catalana. Ell ha participat en programes com Malalts de tele, El Club i El Convidat.

En aquesta exposició el que principalment ens centrarem és en la seva bona manera de comunicar tant oral, escrita o digital. 

Finalment després d'investigar nosaltres pensem que ell assoleix les tres qualitats que ha de tenir un bon comunicador. 

A continuació us mostraré el suport de l'exposició oral. Es tracta del Pearltrees, un programa que ens permet fer perles i accedir ràpidament a qualsevol enllaç de la xarxa.

       

Jo crec que és imprescindible aquesta gran habilitat perquè sense la parla no ens podríem comunicar ni expressar. Hem de saber que no hem après ensenyats i com moltes altres coses, aprendre a parlar i a saber fer-ho correctament també s’aprèn i s’entrena. Per tant, és molt important corregir tot allò que fem malament, per així polir la nostra expressió oral i arribar a ser uns bons comunicadors.

Per últim vull mostrar-vos aquest vídeo que he trobat molt útil. Aquest ens parla de com canalitzar la por, l'ansietat i el nerviosisme davant d'un públic.

Estic ben segura que sou molts els que el dia d’una exposició oral ho portàveu molt ben preparat, i per culpa del descontrol dels nervis no us ha sortit tal i com esperàveu. Principalment el poso perquè quant l'he vist m'he sentit molt identificada. Espero que us sigui útil i ho poseu en pràctica:

      

Diferenciem els codis

 CODI ORAL I CODI ESCRIT

Una persona que vulgui dominar el codi escrit ha d’aprendre els coneixements específics d’aquest, ja que bona part d’aquests coneixements els sap perquè domina la llengua oral. Per tant haurà d’aprendre aquelles regles que regeixen l’escrit i que no s’utilitzen en l’oral. Per saber quines són aquestes regles, podem comparar les de l’oral amb les de l’escrit.

Per aquesta comparació podem realitzar-la des de dos punts de vista:

  1 .Comparem les SITUACIONS de comunicació oral i escrita. (característiques CONTEXTUALS).

  

    2 .Comparem les CARACTERÍSTIQUES GRAMATICALS. (característiques TEXTUALS).

En el següent mapa conceptual veureu clarament les diferències dels dos codis:

Per comprendre quin és el paper real que juga l’oral en la producció i la comprensió de l’escrit, hem d’aclarir quina és la relació que s’estableix amb els dos codis. Gerard Vigner i Leonard F. M. Scinto, són dos autors que ens oferiran dues visions globals i complementàries.

Gérard Vigner al 1982 analitza la qüestió des de l’òptica de la didàctica de la llengua i presenta tres models de relació oral-escrit.

En la concepció tradicional, l’escrit constitueix el model normatiu que cal aprendre i seguir. La gramàtica és oracional i prescriptiu de l’escrit i la llengua es presenta monolítica i neutra. Els textos son descontextualitzats.

L’escrit com a codi segon es fonamenta en els plantejaments de la lingüística moderna, segons els quals l’oral és primordial i l’escrit se li subordina.

Els estudis gramaticals es basen en l’anàlisi de les oracions i els aprenents adquireixen prioritàriament el sistema fonològic i el llenguatge transaccional dels diàlegs.

La tercera concepció considera que l’oral i l’escrit són dos codis diferents i autònoms que vehiculen la mateixa llengua. Es basa en els estudis de la gramàtica del discurs que analitzares els textos de la llengua.

Vigner dóna suport a aquesta última concepció, afirma que des dels seus orígens l’escrit va ser concebut per emmagatzemar informacions i no pas per patentar la paraula.

També recorda que no existeixi una correspondència unívoca amb els sons i les grafies i que estableixi un paral·lelisme exacte amb tots dos canals. Segons ell, aquests arguments justifiquen l’autonomia dels dos codis i la convivència de tractar-los equitativament i per separat en l’aprenentatge de llengües.

Leonard F.M. Scinto al 1986 analitza la qüestió des d’una òptica psicolingüística i també presenta tres models diferents de relació oral-escrit.

En el model dependent, es considera l’oral com la manifestació primera i principal del llenguatge, i l’escrit com una mera transcripció gràfica del primer, que només pot ser utilitzada a través de la correspondència amb l’oral. Els principals arguments són:

-  Filogenètic: l’oral va néixer molt abans que l’escrit.

-  Ontogenètic: els nadons adquireixen fàcilment i de manera natural l’oral.

L’oral és la manifestació natural del llenguatge, l’escrit un simple calc cultural.

En el model independent sosté l’oral i l’escrit com a independents, dues manifestacions.

En el model equipol·lent postula que l'oral i l'escrit tenen característiques estructurals comunes. Podem destacar com a característica, la correspondència amb el so i la grafia.

En resum, tant Vigner com Scinto defensen l’autonomia de l’escrit respecte l’oral. El primer des de l’òptica de la didàctica de l’expressió escrita, el segon des del camp de la psicolingüística, suggereixen que l’escrit no necessita l’oral per expressar i comunicar idees, i que tots dos codis han de tenir un tractament equilibrat i independent en l’aprenentatge de la llengua.  

M'agradaria destacar que l'ús de la llengua es pot realitzar de quatre maneres diferents, les habilitats lingüístiques, depenent del codi. 

A continuació les següents entrades estaran centrades en cadascuna d'aquestes quatre habilitats juntament amb activitats que facin referència. Espero que segueixis llegint el meu bloc per descobrir coses noves. 

Jo crec que hem de ser conscients que sense aquests dos codis no seríem capaços de comunicar-nos i ens costaria molt entendre’ns els uns amb els altres. Per tant, penso que és de gran importància el bon ús i l’aprenentatge d’aquests per tal de millorar com a persones que som. És en aquest bloc on et guiaré cap al descobriment de petits consells que et poden servir per perfeccionar les teves habilitats lingüístiques.

Per últim, m'agradaria mostrar aquest vídeo que ens dóna la resposta a moltes de les preguntes que freqüentment pensem: