divendres, 29 de novembre del 2013

Diferenciem els codis


 CODI ORAL I CODI ESCRIT

Una persona que vulgui dominar el codi escrit ha d’aprendre els coneixements específics d’aquest, ja que bona part d’aquests coneixements els sap perquè domina la llengua oral. Per tant haurà d’aprendre aquelles regles que regeixen l’escrit i que no s’utilitzen en l’oral. Per saber quines són aquestes regles, podem comparar les de l’oral amb les de l’escrit.

Per aquesta comparació podem realitzar-la des de dos punts de vista:

  1 .Comparem les SITUACIONS de comunicació oral i escrita. (característiques CONTEXTUALS).
  
    2 .Comparem les CARACTERÍSTIQUES GRAMATICALS. (característiques TEXTUALS).


En el següent mapa conceptual veureu clarament les diferències dels dos codis:




Per comprendre quin és el paper real que juga l’oral en la producció i la comprensió de l’escrit, hem d’aclarir quina és la relació que s’estableix amb els dos codis. Gerard Vigner i Leonard F. M. Scinto, són dos autors que ens oferiran dues visions globals i complementàries.

Gérard Vigner al 1982 analitza la qüestió des de l’òptica de la didàctica de la llengua i presenta tres models de relació oral-escrit.




En la concepció tradicional, l’escrit constitueix el model normatiu que cal aprendre i seguir. La gramàtica és oracional i prescriptiu de l’escrit i la llengua es presenta monolítica i neutra. Els textos son descontextualitzats.

L’escrit com a codi segon es fonamenta en els plantejaments de la lingüística moderna, segons els quals l’oral és primordial i l’escrit se li subordina.

Els estudis gramaticals es basen en l’anàlisi de les oracions i els aprenents adquireixen prioritàriament el sistema fonològic i el llenguatge transaccional dels diàlegs.

La tercera concepció considera que l’oral i l’escrit són dos codis diferents i autònoms que vehiculen la mateixa llengua. Es basa en els estudis de la gramàtica del discurs que analitzares els textos de la llengua.

Vigner dóna suport a aquesta última concepció, afirma que des dels seus orígens l’escrit va ser concebut per emmagatzemar informacions i no pas per patentar la paraula.

També recorda que no existeixi una correspondència unívoca amb els sons i les grafies i que estableixi un paral·lelisme exacte amb tots dos canals. Segons ell, aquests arguments justifiquen l’autonomia dels dos codis i la convivència de tractar-los equitativament i per separat en l’aprenentatge de llengües.



Leonard F.M. Scinto al 1986 analitza la qüestió des d’una òptica psicolingüística i també presenta tres models diferents de relació oral-escrit.




En el model dependent, es considera l’oral com la manifestació primera i principal del llenguatge, i l’escrit com una mera transcripció gràfica del primer, que només pot ser utilitzada a través de la correspondència amb l’oral. Els principals arguments són:

Filogenètic: l’oral va néixer molt abans que l’escrit.
Ontogenètic: els nadons adquireixen fàcilment i de manera natural l’oral.

L’oral és la manifestació natural del llenguatge, l’escrit un simple calc cultural.

En el model independent sosté l’oral i l’escrit com a independents, dues manifestacions.

En el model equipol·lent postula que l'oral i l'escrit tenen característiques estructurals comunes. Podem destacar com a característica, la correspondència amb el so i la grafia.

En resum, tant Vigner com Scinto defensen l’autonomia de l’escrit respecte l’oral. El primer des de l’òptica de la didàctica de l’expressió escrita, el segon des del camp de la psicolingüística, suggereixen que l’escrit no necessita l’oral per expressar i comunicar idees, i que tots dos codis han de tenir un tractament equilibrat i independent en l’aprenentatge de la llengua.  


M'agradaria destacar que l'ús de la llengua es pot realitzar de quatre maneres diferents, les habilitats lingüístiques, depenent del codi. 



A continuació les següents entrades estaran centrades en cadascuna d'aquestes quatre habilitats juntament amb activitats que facin referència. Espero que segueixis llegint el meu bloc per descobrir coses noves. 

Jo crec que hem de ser conscients que sense aquests dos codis no seríem capaços de comunicar-nos i ens costaria molt entendre’ns els uns amb els altres. Per tant, penso que és de gran importància el bon ús i l’aprenentatge d’aquests per tal de millorar com a persones que som. És en aquest bloc on et guiaré cap al descobriment de petits consells que et poden servir per perfeccionar les teves habilitats lingüístiques.

Per últim, m'agradaria mostrar aquest vídeo que ens dóna la resposta a moltes de les preguntes que freqüentment pensem:

                   


dimarts, 26 de novembre del 2013

Un model d'aprenentatge de la llengua


Les 4 habilitats lingüístiques

Concretament a l'espai de COED jo dedicaré les meves entrades a presentar-vos d'una manera peculiar les quatre habilitats lingüístiques. Aquestes són molt importants tant en la vida quotidiana com escolar i per poder comunicar-nos amb eficàcia davant de qualsevol situació hem de dominar-les bé. 

Podem classificar-les en dos codis amb dos habilitats en cadascun:

1. ESCRIT
ESCRIURE
LLEGIR



2. ORAL
PARLAR
ESCOLTAR














M'agradaria destacar, que la teoria sempre per una bona comprensió va lligada amb la pràctica. I és especialment en aquest bloc on us mostraré diferents activitats que he realitzat en cadascun dels àmbits a classe. Potser molt o poc us és útil el que us explicaré, però estic ben segura que aprendreu i veureu que la comunicació no és tan avorrida com sembla.

No som conscients, però diàriament estem fent ús d'aquestes habilitats tant meravelloses. Com bé diuen: fins que no perds alguna cosa no la valores. Faig aquesta reflexió, perquè la majoria tenim la possibilitat de desenvolupar amb correcció els 5 sentits. És trist haver de valorar la màgia que ens permet la comunicació un cop som cecs, sords o muts.

Però no tot és tant tràgic com sembla, evolucionem i busquem solucions. Aquestes persones amb més dificultats poden comunicar-se alhora, no queden aïllades del món, ja sigui mitjançant braille, el llenguatge de signes, el dit com a llapis, majúscules sobre la palma de la mà, etc.

No per aquest motiu hem de discriminar la seva comunicació, ÉS TAN VÀLIDA COM LA NOSTRA.

A continuació m'agradaria mostrar-vos el següent vídeo que parla sobre la igualtat d'oportunitats en el món universitari:   

                      




I per últim m'agradaria posar-vos aquest altre, on podem veure una gran superació d'aquesta jove: SORDA, MUDA I CEGA!

       



SI ELLA POT, PER QUÈ TU NO?