Codi escrit

LLEGIR

Teòricament podem dir que és l'acte de descodificar, el procés mitjançant el qual es compren un text escrit. 

Llegir comporta ---> comprensió

Podem destacar quatre implicacions:

1. LLEGIR és un procés actiu, perquè qui llegeix ha de construir el significat del text, i això vol dir que el significat que té un escrit per qui el llegeix no és una replica del significat que l’autor va voler donar-li, sinó que és una construcció pròpia que implica el text, a més a més, dels coneixements previs del lector i els objectius en els quals s’enfronta.

2. LLEGIR és aconseguir un objectiu, sempre llegim per algun motiu. Cal saber que els objectius poden ser molts i molt variats. Aquest determinarà el  tipus de lectura, les estratègies i també el control (sovint inconscient) sobre la lectura.

3. LLEGIR és un procés d’interacció amb qui llegeix i el text. Qui llegeix en primer lloc ha de fer-se seu el text, relacionant-lo amb allò que ja sap, a més, a d’adaptar-se al text transformant els seus coneixements previs en funció a les aportacions del text.

4. LLEGIR és un procés de predicció i inferència. Molt de vosaltres pensareu que vol dir inferència, i per mandra o per inferència no buscareu el seu significat al diccionari. Ja sabeu que vol dir?

Per aquells que encara no, jo us ho aclariré. Inferència és l’habilitat de comprendre algun aspecte del text a partir del significat de la resta, és a dir per context.



Com ho he posat en pràctica?

  
Simplement com tots pensareu ho he posat en pràctica llegint un llibre, però també ho he emprat llegint un poema amb pauses e interpretació.


LLIBRE: Com parlar bé en públic

Vaig haver de llegir-me aquest llibre. Jo abans de llegir-lo, em vaig preguntar si es podia aprendre a parlar bé en públic, aquest era el meu objectiu a descobrir. Després de la lectura del llibre de Joana Rubio i Francesc Puigpelat, vaig poder resoldre la meva qüestió, en l’exposició oral existeix una petita part de predisposició natural però hi ha una altra part molt més important que té a veure amb la tècnica, la qual, es pot aprendre i entrenar.

M'agradaria recomanar molt aquest llibre, simplement per la seva gran funció. No el faria llegir a la universitat, sinó a l’etapa del Batxiller com a llibre obligatori. També a l’etapa de la Primària hauria de ser necessari treballar aquest aspecte tant oblidat. Té molta més importància de la que pensem, i no només per realitzar una exposició oral, sinó que també en situacions quotidianes en les que haurem d’aplicar les mateixes premisses que ens mostra aquest llibre. 

Qualsevol persona que el llegeixi li serà útil una cosa diferent o inclús coincident, d'aquesta manera tindrà la solució per millorar i  per progressar en un futur tot allò que li manca.

POEMA: A claus de sorra (Miquel Martí i Pol)

Vaig tenir la oportunitat de sentir-me lliure a l'hora de llegir en veu alta davant d'un públic la poesia que jo havia triat feia unes setmanes abans, per poder estudiar-la, entendre-la i entonar-la a base de infinites repeticions davant del mirall.

Era molt important tenir en compte realitzes correctament: l’entonació, la vocalització, el volum, la velocitat, la posició corporal i un bon ús de la fonètica de la llegua, que en aquest cas es tracta del català.

Cal que siguem crítics amb nosaltres mateixos. Per tant, un cop el vam recitar, com explicaré més endavant, i llegir vam haver de fer cadascú una atuavaluació individual.

Aquí us mostro l'obra d'art que vaig escollir de Miquel Martí i Pol : 

A CLAUS DE SORRA

A claus de sorra he penjat els ormeigs

i he desat tots els llibres a calaixos de boira.

Ara, amb les mans pintades de colors,

em posaré la roba de les festes

i esperaré les noies quan surtin del cinema.

  

Si plou duré un paraigua de color cridaner

i unes sabates grosses d'un verd agosarat.

Les noies passaran i diran: - Bones tardes

(potser totes, qui sap!, m'estimen en silenci),

i fugiran pels carrers tenebrosos

a perdre's dins els braços d'homes d'estirp incerta.

  

Quan sigui fosc tornaré cap a casa

repetint en veu baixa versos que encara estimo,

cansat i decebut; i em pesarà la roba

damunt el gest tristíssim de peresa.

Hi haurà a cadascun dels portals una parella

besant-se o qui sap què, mentre que jo,

sol i indefens, pensaré que la nit

és una noia verge que m'espera

i a crits estriparé l'embruix que me'n separa.

    

Per últim m'agradaria compartir amb vosaltres un enllaç molt interessant. En aquest ens presenten un programa d'aprenentatge de lectura en parelles basat en la implicació familiar i la millora de la competència lectora.

Segur que molts de vosaltres penseu que llegir és avorrit. Quants cops ens han obligat llegir un llibre? Per aquest simple fet els evitem i aprofitem el nostre temps lliure amb altres coses. No has pensat algun cop que llegint aprens moltes coses, descobreixes mons nous i crees històries inimaginables en el teu interior.

M'agradaria destacar que per un mal record o per una lectura d'un llibre poc agradable, no hem d'etiquetar tots els llibres per igual. N'hi ha de molt variats, i estic segura que dels milers que existeixen més d'un són genials perquè et converteixis en un bon lector.

LA TEVA FEINA ES TROBAR-LO. DONA EL PAS,

LLEGUEIX I ESTIMARÀS ELS LLIBRES !

Codi escrit

ESCRIURE

Podem definir-ho d'una manera molt concreta com el procés a través del qual es produeix un text escrit significatiu.

Hem de tenir en compte tres tipus d’aspectes:

1. Escrits FORMALS: l’habilitat motora (cal·ligrafia), la relació so grafia i la disposició en l’espai.

2. Escrits LINGÜÍSTICS: aspectes morfològics (formació de paraules), lexicològics, sintàctics (ordre, funció)  i semàntics.

3. Escrits DISCURSIUS: tipologia textual, propietats del texts (coherència, adequació, cohesió, correcció i estil) i procés d’escriptura (planificar, redactar i revisar).

Com ho he posat en pràctica?

  
La pràctica ha estat molt divertida de realitzar. Abans de tot m'agradaria explicar-vos detalladament els diferents models de la descripció.

Això és el que vaig haver de saber abans de realitzar l'activitat de QUI ETS TU que us explicaré posteriorment. Vaig aprendre els diferents models veient un exemple de cadascun, tal i com jo us mostraré a continuació:


EXEMPLES DE DIFERENTS MODELS DE LA DESCRIPCIÓ


Cançons:
El gripau babau, Ara va de bo (cançó tradicional)

                   




Poesia:

LA VACA CEGA

Topant de cap en una i altra soca,

avançant d'esma pel camí de l'aigua,

se'n ve la vaca tota sola. És cega.

D'un cop de roc llançat amb massa traça,

el vailet va buidar-li un ull, i en l'altre

se li ha posat un tel: la vaca és cega.

Ve a abeurar-se a la font com ans solia,

mes no amb el ferm posat d'altres vegades

ni amb ses companyes, no; ve tota sola.

Ses companyes, pels cingles, per les comes,

el silenci dels prats i en la ribera,

fan dringar l'esquellot, mentres pasturen

l'herba fresca a l'atzar... Ella cauria.

Topa de morro en l'esmolada pica

i recula afrontada... Però torna,

i baixa el cap a l'aigua, i beu calmosa.

Beu poc, sens gaire set. Després aixeca

al cel, enorme, l'embanyada testa

amb un gran gesto tràgic; parpelleja

damunt les mortes nines i se'n torna

orfe de llum sota del sol que crema,

vacil.lant pels camins inoblidables,

brandant llànguidament la llarga cua.

Joan Maragall

Novel·la:

El carrer estret, Josep Pla

Conte:
Abiyoyo, explicat i cantat per Xesco Boix

Vídeo:
Summercat, anunci d'Estrella Damm (2009)

                  



Finalment després de l'aclariment dels diferents models existents, ja estàvem preparats per fer l'activitat de QUI ETS TU. Aquesta consta de dues parts.

1) Creació d'una descripció
2) Muntatge audiovisual amb eslògan i exposició.

En aquesta entrada explicaré la primera part ja que està relacionada amb l'esciptura i més endavant, a l'apartat de la parla, acabaré d'explicar la segona.



QUI ETS TU
1ª PART

Consistia en realitzar una descripció original a alguna persona amb la condició de que aquesta ho sabés. Jo us mostro a continuació la meva composició sobre una noia a partir d'una poesia:

FLOR  NAIXENT 

Com n’és de maco el prat,

ple de flors diverses,

amb una càlida tonalitat,

quan el sol es presenta.

De lluny iguals semblen,

però de prop ben diferents,

formes i colors,

sent úniques en tot moment.

I em fixo només en una,

petita i bonica,

i m’apropo lentament,

de mica en mica.

Quin color!

té vida i expressió,

s’obra lentament,

amb molta il·lusió.

I és petita,

dolça i atrevida,

però fràgil,

per tota la vida.

Abelles i vespes ajuda,

comparteix amb la natura,

dia rere dia,

amb visites agraïdes.

Al costat amigues té,

diferents com he dit anteriorment,

eternes al seu costat,

fins la mort del seu cor latent.

I és així com la petita viu,

creix progressivament,

amb grans virtuts,

sempre alegrement.

Laura Fontseré

Jo crec que aquesta activitat està molt encertada, no només per l'objectiu principal, que és practicar l'escriptura, sinó que també pel fet de que la persona que descrius és conscient de que una persona està dedicant el seu temps per pensar en ella. 

El més maco és que li ensenyis la teva composició. Us asseguro que fas content a aquesta persona i fas que es senti molt especial.

Per finalitzar voldria compartir amb tots vosaltres aquest documental sobre un petit Museu sobre l'escriptura situat a Roda de Barà, un món de lletres encabit en pocs metres quadrats:

         

QUÈ DIU LA TEVA ESCRIPTURA DE TU?

Escriu i ho descobriràs

Diferenciem els codis

 CODI ORAL I CODI ESCRIT

Una persona que vulgui dominar el codi escrit ha d’aprendre els coneixements específics d’aquest, ja que bona part d’aquests coneixements els sap perquè domina la llengua oral. Per tant haurà d’aprendre aquelles regles que regeixen l’escrit i que no s’utilitzen en l’oral. Per saber quines són aquestes regles, podem comparar les de l’oral amb les de l’escrit.

Per aquesta comparació podem realitzar-la des de dos punts de vista:

  1 .Comparem les SITUACIONS de comunicació oral i escrita. (característiques CONTEXTUALS).

  

    2 .Comparem les CARACTERÍSTIQUES GRAMATICALS. (característiques TEXTUALS).

En el següent mapa conceptual veureu clarament les diferències dels dos codis:

Per comprendre quin és el paper real que juga l’oral en la producció i la comprensió de l’escrit, hem d’aclarir quina és la relació que s’estableix amb els dos codis. Gerard Vigner i Leonard F. M. Scinto, són dos autors que ens oferiran dues visions globals i complementàries.

Gérard Vigner al 1982 analitza la qüestió des de l’òptica de la didàctica de la llengua i presenta tres models de relació oral-escrit.

En la concepció tradicional, l’escrit constitueix el model normatiu que cal aprendre i seguir. La gramàtica és oracional i prescriptiu de l’escrit i la llengua es presenta monolítica i neutra. Els textos son descontextualitzats.

L’escrit com a codi segon es fonamenta en els plantejaments de la lingüística moderna, segons els quals l’oral és primordial i l’escrit se li subordina.

Els estudis gramaticals es basen en l’anàlisi de les oracions i els aprenents adquireixen prioritàriament el sistema fonològic i el llenguatge transaccional dels diàlegs.

La tercera concepció considera que l’oral i l’escrit són dos codis diferents i autònoms que vehiculen la mateixa llengua. Es basa en els estudis de la gramàtica del discurs que analitzares els textos de la llengua.

Vigner dóna suport a aquesta última concepció, afirma que des dels seus orígens l’escrit va ser concebut per emmagatzemar informacions i no pas per patentar la paraula.

També recorda que no existeixi una correspondència unívoca amb els sons i les grafies i que estableixi un paral·lelisme exacte amb tots dos canals. Segons ell, aquests arguments justifiquen l’autonomia dels dos codis i la convivència de tractar-los equitativament i per separat en l’aprenentatge de llengües.

Leonard F.M. Scinto al 1986 analitza la qüestió des d’una òptica psicolingüística i també presenta tres models diferents de relació oral-escrit.

En el model dependent, es considera l’oral com la manifestació primera i principal del llenguatge, i l’escrit com una mera transcripció gràfica del primer, que només pot ser utilitzada a través de la correspondència amb l’oral. Els principals arguments són:

-  Filogenètic: l’oral va néixer molt abans que l’escrit.

-  Ontogenètic: els nadons adquireixen fàcilment i de manera natural l’oral.

L’oral és la manifestació natural del llenguatge, l’escrit un simple calc cultural.

En el model independent sosté l’oral i l’escrit com a independents, dues manifestacions.

En el model equipol·lent postula que l'oral i l'escrit tenen característiques estructurals comunes. Podem destacar com a característica, la correspondència amb el so i la grafia.

En resum, tant Vigner com Scinto defensen l’autonomia de l’escrit respecte l’oral. El primer des de l’òptica de la didàctica de l’expressió escrita, el segon des del camp de la psicolingüística, suggereixen que l’escrit no necessita l’oral per expressar i comunicar idees, i que tots dos codis han de tenir un tractament equilibrat i independent en l’aprenentatge de la llengua.  

M'agradaria destacar que l'ús de la llengua es pot realitzar de quatre maneres diferents, les habilitats lingüístiques, depenent del codi. 

A continuació les següents entrades estaran centrades en cadascuna d'aquestes quatre habilitats juntament amb activitats que facin referència. Espero que segueixis llegint el meu bloc per descobrir coses noves. 

Jo crec que hem de ser conscients que sense aquests dos codis no seríem capaços de comunicar-nos i ens costaria molt entendre’ns els uns amb els altres. Per tant, penso que és de gran importància el bon ús i l’aprenentatge d’aquests per tal de millorar com a persones que som. És en aquest bloc on et guiaré cap al descobriment de petits consells que et poden servir per perfeccionar les teves habilitats lingüístiques.

Per últim, m'agradaria mostrar aquest vídeo que ens dóna la resposta a moltes de les preguntes que freqüentment pensem: