Codi oral

ESCOLTAR

Podríem definir-ho com la comprensió d'un missatge a partir d'engegar un procés cognitiu de construcció de significat i també d'interpretació d'un discurs pronunciat oralment.


Podem distingir sis implicacions que cal tenir un bon oient:

1. Demana un paper actiu i participatiu.

2. Demana un respecte per l'emissor i les seves idees.

3. Demana ser objectiu per saber que vol dir l'altre.

4. Sap descobrir els objectius i propòsits de l'orador.

5. Sap descobrir les idees principals del missatge.

6. Sap reaccionar al missatge i parlar si cal quan acaba l'orador.



Com ho he posat en pràctica?

No trobo una activitat concreta. Jo crec que aquesta ha habilitat sempre està en pàctica. Com per exemple: en les explicacions de la professora, en les exposicions orals dels meus companys, etc.

Potser una activitat concreta seria com he explicat amb anterioritat, a l'entrada de l'esciptura, la de la presentació dels diferents models de descripció, on vaig haver d'escoltar les cançons, el conte i l'anunci.

Però cal saber la diferència amb aquestes dues paraules: escoltar i sentir, ja que segur que molts de vosaltres associeu el mateix concepte per les dues. Per deixar clar aquesta diferència utilitzaré un article que vam treballar a classe extret del llibre L’art de saber escoltar escrit per F. Torralba (2006).

Aquest parla sobre dos termes diferents: escoltar i sentir, tal i com he dit. Mentre escoltar és un acte intencional, un acte lliure, que té com a objectiu comprendre l’altre, sentir és una acció totalment contraria, és a dir, no és intencional.

L’escolta és sempre selectiva, mai és arbitrària. No escoltem per casualitat i si ho fem és perquè ho hem desitjat. Quan més intens és aquest desig, més receptiva és la pràctica de l’escolta, cal voler per poder portar-ho a terme. Escoltar és un acte complicat que no tot ésser humà sap fer, és a dir, no tothom te l’art d’escoltar. Podríem dir que en alguns casos a tots ens pot semblar complicat fer-ho però som persones lliures, només escolta qui vol escoltar.

En canvi sentir, és obligat. Constantment en la nostra vida estem sentint alguna cosa, ja siguin sorolls del carrer (ambulàncies, cotxes, sirenes…), la pluja, les persones parlar de lluny o de no tant lluny però a les quals no estem escoltant, sinó sentint. Sentir és el terme no marcat.

Un altre tret important és que ningú ens obliga a escoltar, no podem garantir mai que l’altre ens està escoltant i tampoc podem assegurar mai que serem escoltats. Si s’escolta s’ha de fer amb delicadesa. La paraula profunda necessita una escolta profunda. 

Com a conclusió, escoltar és buscar la varietat de l’altre, tenir-la en compte. És important destacar que requereix la dualitat, les dues persones necessiten acollir les paraules de l’altre, i sentir és un acte involuntari que està en les nostres vides.

Segons la meva opinió, jo penso que és molt important ser conscients d'aquesta habilitat. Cal dir que és necessari tenir educació i saber escoltar als demés, així ells també ho faran. S'aprèn molt escoltant, al igual que llegint. Per tant, hem de complementar totes les habilitats per aprendre i ser millors dia dia.

Finalment m'agradaria compartir amb tots vosaltres aquest enllaç on trobareu un capítol del programa radiofònic "La solució". En aquest Carles Pérez ens presenta solucions per a saber escoltar els infants i fer que aquests també ens escoltin.

Com és un programa radiofònic haureu d' ESCOLTAR, no sentir, per comprendre el que ens diu el Carles.

ESTIGUEU BEN ATENTS!